En Leo i la vall que rugia

En Leo i la vall que rugia

Al poble, en Leo corria pel parc com si les lloses fossin illes. Li encantava el taronja, i el seu dinosaure de joguina també era taronja. Quan volia rugir, ajuntava les mans davant de la boca. —Roooo! A poc a poc, amb respecte.

Aquella nit, a la seva habitació, en Leo es va agenollar al costat del llit amb el seu dinosaure. —Tant de bo en conegués un de veritat —va xiuxiuejar—. Però si fos petit, li parlaria fluixet. Aleshores el terra va fer bum, molt suau, com un tambor sota el llit.

El portal del temps es va obrir amb un sospir daurat.

En Leo va fer un pas i va sentir olor de terra molla. Davant seu s'obria una vall de falgueres gegants i volcans llunyans. Alguna cosa tremolava entre les fulles. S'hi va acostar a poc a poc. Crac! De l'ou va treure el cap un bebè de coll llarg, parpellejant.

El bebè es va espolsar un trosset de closca. —Em dic Lulo —va dir, amb veu de flauta rogallosa. En Leo va somriure sense tocar-lo. —Jo soc en Leo. T'acompanyo. En Lulo va fer un passet, després un altre. Tots dos van entendre el mateix: junts tot feia menys por.

En Lulo va alçar el coll i va mirar pertot arreu. No va veure cap més coll llarg. Només falgueres, fang i una ombra d'ala que va travessar el sol. El terra va tremolar lluny. —La meva família —va dir en Lulo. —La trobarem —va prometre en Leo.

Van pujar al turó més alt de la vall. En Lulo va relliscar al fang, però en Leo es va esperar. A poc a poc, amb respecte. Des de dalt van veure puntets enormes: la família, a l'altra banda. Eren llunyíssims. En Leo va sentir un nus a la panxa.

Es van asseure entre pedres tèbies. El vent portava olors de fulles trencades i aigua calenta. En Leo va escoltar com respirava en Lulo. Aleshores va recordar el seu rugit del parc. Potser no calia córrer. Potser calia cridar.

En Leo va ajuntar les mans. En Lulo va agafar aire.

Van respirar ben fondo tots dos. —Uooooo! —va cridar en Lulo. —Uooooo! —va cridar en Leo, amb les mans com una cassoleta. La veu va saltar per les falgueres, va fregar el volcà i va travessar la vall. La família va aixecar el cap.

La família va arribar a poc a poc, fent tremolar la terra. En Lulo va córrer fins a unes potes enormes i felices. Un coll llarg va inclinar el cap davant d'en Leo. —Has estat valent —va xiuxiuejar en Lulo. I en Leo ho va entendre: ser valent és ajudar qui és diferent.

El portal va tornar a brillar, suau com una cuca de llum grossa. En Leo va tornar a la seva habitació amb fang en una sabata i una alegria enorme. Va abraçar el seu dinosaure taronja. Abans de dormir, va ajuntar les mans i va xiuxiuejar: —A poc a poc, amb respecte.